En aquella celebració comptàvem amb quatre còmplices que volien sorprendre d'alguna manera els nuvis...

Tots quatre van dissenyar una "paròdia cerimonial". El guió era molt elaborat i incloïa uns tocs d'humor que només els familiars i amics més propers van saber donar...

Un capellà boig; un escolà borratxo que va substituir les hòsties i el vi per musclos i una ampolla de JB; una monja puritana que no deixava de persignar-se davant d'aquestes barbaritats... Els actors, ells mateixos. Va començar la paròdia. No podeu ni imaginar-vos el riure ni les cares de sorpresa dels nuvis i dels convidats en veure aparèixer els seus tres amics disfressats. La paròdia continuava amb l'aparició sobtada d'una gitana que cridava que se li havia espatllat la "fragoneta", i que necessitava un mecànic. Va seure al banc nupcial, enmig d'uns sorpresos E. i I. Va ser molt divertit veure les cares que hi feien i sentir les respostes que donaven al fals capellà.

En principi la idea ens va semblar un xic arriscada, però hi vam donar un toc (petit) de seriositat, amb la presència d'un cerimonier real que ens va oferir una presentació i un emotiu comiat. Sens dubte, va ser una les cerimònies més divertides.

Aquesta cerimònia va ser fruit de la imaginació d'uns amics dels nuvis.

I tu, deixaràs que hi participin els teus amics?

Comptem amb cap còmplice?

Pot ser molt divertit!!