Un altre cop, davant del repte d'un casament sorpresa, però aquesta vegada una mica més diferent.

En aquesta ocasió havíem de mobilitzar 100 persones que no s'imaginaven que aquell dia gaudirien de l'enllaç de la G. i en J.

Vam dividir els convidats en tres grups... Cada grup s'havia reunit amb una finalitat diferent... La nostra missió era aconseguir que tots arribessin alhora al punt X. I tot això, per suposat, sense aixecar cap tipus de sospita. Va ser molt important, és clar, la implicació dels nuvis i la dels seus "còmplices", que van aconseguir reunir familiars i amics. Sense ells, res d'això hauria estat possible.

Ens vam posar en marxa. Quan vam anar a buscar els convidats, els vam lliurar una targeta a cadascú. Tenien una part d'una paraula, que ningú, en aquell moment, sabia per a què servia, ni quina finalitat tindria tot allò. Al darrere hi havia un indicatiu del tipus A1, A2...

Ens vam encaminar cap al punt de trobada.

El més difícil era que tots arribessin alhora al mateix lloc. I ho vam aconseguir... Tot va sortir segons les previsions fetes.

Les cares de sorpresa van ser genials, en trobar-se amb familiars i amics amb qui feia temps que no es veien. Això els va sorprendre moltíssim i van començar a sentir un enorme desig de descobrir què estava passant.

L'equip ja havia preparat amb antelació un tauler al punt de trobada, dividit en quadres amb indicadors, nombres i lletres (una graella semblant a un tauler del joc d'enfonsar la flota). Així doncs, els convidats van saber de seguida on col·locar la targeta que els havia correspost.

Quan van reconstruir totalment el tauler, les cares i els posats que feien parlaven per si sols... El tauler els donava la benvinguda al casament de la G. i d'en J.

La participació de tots els convidats mereix un esment especial. Potser el fet de sorprendre'ls implica que es deixin endur... i això fa que l'esdeveniment sigui, si això és possible, encara més entranyable.